La gavina

Cada matí, cap a dos quarts d’onze, una mà rugosa, picada pel pas dels anys posava una boleta de pa sobre l’ampit de la finestra. Deu minuts després, una gavina baixava per a menjar-se’l. Així va ser per setmanes, fins que de la barra de pa només quedà una mica tan petita que l’aire se l’emportà ben lluny.

La gavina arribà massa tard: la darrera boleta de pa havia desaparegut. Colpejà el vidre amb el bec, demanant-ne més, però no va rebre cap resposta. Així va ser per tres dies. L’au arribava, cercava el pa i, quan comprenia que no en trobaria, colpejava el vidre i se n’anava.

Fins ahir. Aquest matí la gavina, a dos quarts i deu d’onze va sobrevolar la casa i, en lloc de baixar a l’ampit, va marxar espantada: els tècnics de l’ambulància parlaven i de la llitera coberta per un llençol penjava una mà rugosa, picada pel pas dels anys.

Anuncios